Close
LANGUAGE

Flora

In Cala Millor can be observed a wide range of habitats, each one with a great diversity of plant species typical from Mediterranean areas. The garrigue is the most abundant vegetation you can observe, mainly it consists of shrubs of medium height as mastic (Pistacia lentiscus), white steppe (Cistus albidus), black sttepe (Cistus monspeliensis), heather (Erica multiflora) or rosemary (Rosmarinus officinalis). This habitat could be found in different areas of Cala Millor, from the end of the dunes of Sa Punta de n’Amer to the highest areas of the interior mountains of the neighbouring municipality.

The proximity to the coast allows to detect other interesting habitats as the dunes. They are characterized by the presence of the sand as substratum and the exposition to the saline spray and the wind; both restrict the presence of the species in function of their ability to resist these conditions. The first species you can observe in this habitat is the European marram grass (Ammophila arenaria), that shows a great ability to fix the sand and to ease the presence of other plants. In this habitat, must be mentioned the sea daffodil (Pancratium maritimum), the sea holly (Eryngium maritimum), the yellow hornpoppy (Glaucium flavum) or the sea spurge (Euphorbia paralias), all of them bloom during summer and fall. It attracts attention the lawns of grey birdsfoot trefoil (Lotus cytisoides) and aromatic plants as the ones included in the genre Teucrium spp.

At the dunes area, further away from the sea, where the substratum is stable and rich in nutrients, it is where we find the plant community own of the junipers. It is composed by trees as the juniper (Juniperus phoenicea) and the white pine (Pinus halepensis). At the coast areas where there is a rocky substratum and there is no sand, is where we can find species as the rock sea-lavenders (Limonium spp, where the Balearic endemism Limonium biflorum stands out), the sea fennel (Crithmum maritimum) and the endemic Socarrels of Balearic Islands (Launaea cervicornis).

At the interior areas of Cala Millor, where the ground is wet and deep enough, we can find the holm oak wood, peculiar because of its high humidity, shade and leafiness. It is in this habitat where appears a great diversity of plants adapted to shade and humidity areas, where abounds the holm oak (Quercus ilex) and other peculiar neighbour as the pa porcí (Cyclamen balearicum), the sarsaparilla (Smilax aspera) and the wild madder (Rubia peregrine) or even fern as Pteridium aquilinum and Polypodium cambricum. In other environments where the quantity of ground is not so abundant or the humidity conditions are not high enough, we find the wild olive tree (Olea europaea var sylvestis).

Out of the Mallorca natural areas, it is remarkable the typical rural crops of the island, as the almond trees (Prunus dulcis), fig trees (Ficus carica), carob trees (Ceratonia siliqua) and the olive trees (Olea europaea). Specifically, the bloom of the almond tree during the first trimester of the year leaves an emblematic picture of the traditional crop of Mallorca. During August and September, it is very common to see the peasant farmers collecting the fruits in Cala Millor landscape.

Below it is explained the main characteristics of some representative species of the flora present in Cala Millor:

Wild Olive Tree (Olea europaea var sylvestis): It is the most common tree species of Cala Millor. It is found in a great variety of places as the side paths, crags or mountains. Its cultivated variety is the olive tree.

The Summer Asphodel (Asphodelus aestivus): It is an herbaceous very common at the garrigue, path sides and rural areas. It is characterized by the white flowers that it does. It is frequently visited by the area insects and for that reason it is a good place to observe the pollination.

Thistle: Set of different species that share a characteristic: They are very thorny with big violet flowers. In Cala Millor it is possible to find a great variety of thistle, from the sea holly (Eryngium maritimum) to the cardus marianus (Silybum marianum) or the globe artichoke (Cynara cardunculus). The most abundant is the white thistle (Galactites tormentosa).

Stramma (Ampelodesmos mauritanica): Grass very abundant at the mountain and the garrigue, it is characterizing by the size of its spike. At the burned areas, the stramma dominates the area until formed a reedbed. The leaves are rough and they even can hurt.  They have traditional uses as the grass and the manufacture of ropes and carpets.

Mediterranean dwarf palm (Chamaerops humilis): It is the only indigenous palm tree from the Balearic Islands that abounds at the high areas. Normally, they have a short size, around 2 meters. Traditionally, at the towns of Arta and Capdepera they are used to made “llatre”.

Sabine (Juniperus phoenicea): It is a short size tree from the coast areas with the ability to resist the exceed of marine salt that the wind brings. With the tamarisk (Tamarix spp.) both are the only trees with the ability to resist the coast conditions. They are abundant at the areas of Cala Millor and Sa Costa de Pins.

 

As a particularity, the vegetation of Mallorca presents emblematic species that are important to know when you do a naturalistic route. On one side, the orchids are abundant at the garrigue areas and even at the dunes interior areas (Orchis spp., Ophrys spp., Serapias spp.). On the other It is important to highlight the autumn geophytes that appears at the garrigue, as the endemic Crocus cambesedesii or the Merendera filifolia.

The abandoned crops are quickly invaded by nitrophile plants with a powerful colours. They are a fundamental part of the rural landscape of Cala Millor. Among them, you can distinguish the poppies (Papaver rhoeas) and the crown daisy (Chrysanthemum coronarium).

Near Cala Millor we find the Llevant Peninsula Natural Park where we can find a great variety of indigenous plant species and they create a unique landscape. Besides, it is a good opportunity to observe endemic plant species as the steppe joana (Hypericum balearicum), the steppe blanera (Phlomis italica), the coixinet de monja (Astragalus balearicus) and the Hippocrepis balearica.

Flora

In Cala Millor lässt sich eine breite Palette von Lebensräumen betrachten, in denen jeweils eine große Vielfalt an Pflanzenarten, die typisch für die Mittelmeergebiete sind, vorkommen. Die üppigste Vegetation, die gesehen werden kann, ist die Strauchheidenformation (Garriga)welche hauptsächlich durch Sträucher mittlerer Höhe gebildet wird und unter denen der Mastixstrauch (Pistacia lentiscus) am häufigsten vorkommt, in Begleitung weiterer, wie der Weißlichen Zistrose (Cistus albidus), der Montpellier Zistrose (Cistus monspeliensis), der Vielblütigen Heide (Erica multiflora) oder dem Rosmarin (Rosmarinus officinalis). Dieser Lebensraum kann in verschiedenen Gebieten von Cala Millor gefunden werden, vom Ende der Dünen bei sa Punta de n’Amer bis zu den höher gelegenen Gebieten der inneren Berge in den benachbarten Gemeinden.

Die Nähe zur Küste erlaubt es weitere interessante Lebensräume wie die Dünen zu entdecken und zu besuchen. Diese sind durch das Vorhandensein von sandigem Substrat gekennzeichnet, sowie ihrer Exposition gegenüber Salznebel und Wind. Letzteres bgrenzt die Artenvielfalt, in Abhängigkeit von ihrer Fähigkeit, diesen Bedingungen zu widerstehen. Die erste Art, die in diesem Lebensraum gesehen werden kann, ist der Gewöhnliche Strandhafer(Ammophila arenaria), welcher eine hohe Fähigkeit hat, den Sand zu fixieren und damit das Vorhandensein anderer Pflanzen erleichtert. Desweiteren gehören in diesem Lebensraum die Dünen-Trichternarzisse(Pancratium maritimum), die Stranddistel (Eryngium maritimum)der Gelbe Hornmohn (Glaucium flavum) oder die Strand-Wolfsmilch (Euphorbia paralias) , welche im Sommer und Herbst blühen. Bemerkenswert sind auch die Hornkleerasen (Lotus cytisoides) und aromatische Pflanzen, wie die der Gattung Teucrium spp. In Bereichen der am weitesten vom Meer entfernten Dünen, wo das Substrat stabiler und reicher an Nährstoffen ist, etabliert sich die Pflanzengemeinschaft des Wacholderwaldes, welcher durch die Anwesenheit von Bäumen, wie den Phönizischen Wacholder (Juniperus phoenicea) und der Aleppo-Kiefer (Pinus halepensis)charakterisiert wird. In Küstengebieten, wo das Substrat felsiger ist und keinen Sand enthält, siedeln sich andere bestimmte Arten an, wie die Immortellen (Limonium spp., wobei das Vorhandensein desLimonium biflorum den balearen Endemismus für die gesamte Cala Millor prägt), den Meerfenchel (Crithmum maritimum) und den auf den Balearen endemischen Kleinen Meeresgänseblümchen (Launaea cervicornis).

In den inneren Bereichen der Gemeinden, die die Cala Millor bilden, und insbesondere in den Bereichen, in denen der Boden feucht und tief genug ist, bildet sich ein Steineichenbestand. Die Besonderheiten des Steineichenbestandes sind die hohe Luftfeuchtigkeit, der Schatten und  die dichte Belaubung des Waldes. In diesem Lebensraum ist eine große Vielfalt an Pflanzen vorhanden, welche an schattige und feuchte Zonen angepasst sind. Hier ist die Eiche (Quercus ilex) reichlich vorhanden, sowie weitere spezielle vergesellschaftete Pflanzen, wie dasbalearische Alpenveilchen (Cyclamen balearicum), Klettersträucher wie die Raue Stechwinde (Smilax aspera) und die Levantinische Krappwurzel (Rubia peregrina) oder sogar Farne wie der Adlerfarn und der Säge-Tüpfelfarn polypodium cambricum. In anderen Umgebungen, in denen die Mächtigkeit des Mutterbodens oder die Feuchtigkeitsbedingungen sind nicht hoch genug sind, wird die Vegetation AcebuchalDiese ist gekennzeichnet durch die Anwesenheit von, durch den Wilden Ölbaum überdeckten, Strauchheidenformationen (Olea europaea var sylvestis) und dominiert sehr stark in dem Gebiet der Cala Millor.

Abgesehen von den mallorquinischen Naturräumen, ziehen auch die typischen ländlichen Kulturpflanzen der Insel Aufmerksamkeit auf sich, wie die Mandelbäume (Prunus dulcis), die Bäume der Echten Feige (Ficus carica), die Johannisbrotbäume (Ceratonia siliqua) oder die Olivenbäume (Olea europaea). Insbesondere die Mandelbaumblüte im ersten Trimester des Jahres, ist ein Sinnbild der traditionellen Anbaukultur Mallorcas. Während des Monate August und September ist in der ländlichen Umgebung von Cala Millor das Bild von Bauern bei der Obsternte sehr verbreitet.

Im Folgenden werden die Hauptmerkmale einiger repräsentativer Pflanzenarten der Flora in den Naturgebieten von Cala Millor erläutert;

Wilder Ölbaum (Olea europaea var. sylvestis): Die häufigste Baumart der Cala Millor. Er ist an einer Vielzahl von Orten, von Straßenrändern über Felsgrate bis hin zu den Bergen zu finden. Er ist die typische Pflanze des Acebuchal und seine kultivierte Sorte ist der Olivenbaum , der häufig in den Anbaugebieten der Gegend vorkommt.

Der Sommerliche Affodill (Asphodelus aestivus): ist ein sehr häufig in den Strauchheidenformationen, an Wegrändern und in ruralen Gegenden vorkommendes Kraut, welches an den Stielen mit weißen Blüten erkennbar ist. Dieser wird häufig von Insekten der Umgebung besucht, und scheint somit eine gute Gelegenheit zu bieten, Bestäuber zu beobachten.

Disteln: Gehören einer Gruppe verschiedener Arten an, welche dieselben Merkmale, sehr dornig mit großen violetten Blüten, aufweisen. In Cala Millor sind eine Vielzahl von Disteln zu finden, von der Stranddistel (Eryngium maritimum) bis zur Mariendistel (Silybum Marianum) oder der Wilden Artischocke (Cynara cardunculus). Die häufigste Distel ist die Milchfleckdistel (Gewitterwolke) Galactites.

Dissgras (Ampelodesmos mauritanica): ist eine sehr häufig in den Bergen und der Strauchheidenformation vorkommende Graspflanze, welche durch die Dimensionen ihrer Ähre gekennzeichnet ist. Auf den verbrannten Flächen dominiert das Dissgras den Bereich, bis er ein Röhricht bildet. Die Blätter können bei Berührung so rau sein, dass sie sogar Wunden verursachen können. Er hat einigen traditionellen Nutzen wie zur Weide und der Herstellung von Seilen und Teppichen.

Zwergpalme  (Chamaerops Humilis) </bx>: Sie ist die einzige einheimische Palme der Balearischen Inseln, die häufig in den höheren Lagen vorkommt. Sie ist in der Regel von kleinem Wuchs und erreicht im Allgemeinen keine zwei Meter Höhe. In den Dörfern von Arta und Capdepera wird sie traditionell verwendet, um „Llatre“herzustellen.

Der Phönizische Wacholder(Juniperus phoenicea): Dieser ist in der Regel ein kleiner Baum, der in den Küstengebieten vorkommt und in der Lage ist den Überschuß an durch den Wind herangetragenes Meersalz auszuhalten. Zusammen mit der Tamariske (Tamarix spp.) sind es die einzigen zwei Bäume, die den Küstenhabitaten widerstehen und sind daher reichlich entlang der natürlichen Küstengebiete der Cala Millor und der sa Costa de Pins zu finden.

Als Besonderheit stellt die Vegetation von Mallorca emblematische Arten, die berücksichtigt werden sollten, wenn eine naturalistische Tour gemacht wird. In den Bereichen der Strauchheidenformationen, aber auch im Innenbereich der Dünen kommen häufig Orchideen vor (Orchis spp., Ophrys SP., Serapias spp.) Bemerkenswert sind auch die Geophyten im Herbst, welche auch in der Strauchheidenformation vorkommen, wie der endemische Crocus cambesedesii oder die Merendera filifolia.

Die aufgegeben oder stillgelegten Anbauflächen werden schnell von nitrophilen Pflanzen mit sehr auffälligen Farben überzogen, welche zweifellos auch die Landschaft des ländlichen Gebiets der Cala Millor prägen. Dazu gehören unter anderem der Klatschmohn (Papaver rhoeas) und die Speisechrysantheme (Chrysanthemum coronarium).

In der Nähe von Cala Millor befindet sich der Naturpark der Halbinsel des Llevant, in dem man eine Vielzahl einheimischer Pflanzenarten finden kann, welche eine einzigartige Landschaft erzeugen. Darüber hinaus ist es eine großartige Möglichkeit, die relativ häufigen einheimischen Pflanzenarten zu beobachten, unter anderem das Balearen-Johanniskraut (Hypericum balearicum)das Italienische Brandkraut  (Phlomis italica) denBalearen-Tragant (Astragalus balearicus),  sowie den Balearen-Hufeisenklee (Hippocrepis balearica).

Flora

A Cala Millor es pot observar un ample ventall d’hàbitats, cada un carregat d’una gran diversitat d’espècies vegetals típiques de les zones mediterrànies. La vegetació més abundant que es pot trobar és la garriga, formada principalment per arbustos de mitjana altura i dels quals abunda principalment la mata (Pistacia lentiscus) acompanyada d’altres com l’estepa blanca (Cistus albidus), l’estepa negra (Cistus monspeliensis), el xiprell (Erica multiflora) o el romaní (Rosmarinus officinalis). Aquest hàbitat es pot observar en distintes zones de Cala Millor, des del final de les dunes de sa Punta de n’Amer fins a les zones més elevades de les muntanyes interiors dels termes municipals.


La proximitat amb la costa permet detectar altres hàbitats interessants per visitar com són les dunes, caracteritzades per la presència d’arena com a substrat i l‘exposició a l’esprai salí i al vent que restringeixen la presència de les espècies en funció de la seva capacitat de resistir aquestes condicions. La primera espècie que es pot observar en aquests hàbitats és el borró (Ammophila arenaria), que presenta una gran capacitat per fixar l’arena i facilitar la presència d’altres plantes. En aquest hàbitat, a més, cal esmentar el lliri de mar (Pancratium maritimum), el card marí (Eryngium maritimum), el cascall marí (Glaucium flavum) o la lleteresa marítima (Euphorbia paralias), que floreixen durant l’estiu i l’inici de tardor. També crida l’atenció la presència de gespes de trèvol femella (Lotus cytidoides) i de plantes aromàtiques com les incloses al gènere Teucrium spp. En les zones dunars més allunyades de la mar, on el substrat és més estable i ric en nutrients, s’estableix la comunitat vegetal pròpia del sabinar, que es caracteritza per presentar arbres som la savina (Juniperus phoenicea) i el pi blanc (Pinus halepensis). En les zones litorals on el substrat és rocós i manca la presència d’arena, s’hi situen altres espècies particulars com les saladines (gènere Limonium spp., de la qual destaca la presència de l’endemisme balear Limonium biflorum per tot Cala Millor), el fonoll marí (Crithmum maritimum) i els socarrells endèmics de balears (Launaea cervicornis).


En zones més interiors dels termes municipals que formen Cala Millor, i més en concret en zones on el sol és humit i amb prou profunditat, s’hi estableixen l’alzinar, particular per l’elevada humitat, l’ombra i la frondositat del bosc. En aquest hàbitat hi apareixen una gran diversitat de plantes adaptades a zones ombrívoles i humides, on abunda principalment l’alzina (Quercus ilex) i d’altres acompanyants particulars com el pa porcí (Cyclamen balearicum), les lianes com l’aritja (Smilax aspera) i la rogeta (Rubia peregrina) o fins i tot flagueres com Pteridium aquilinum Polypodium cambricum. En altres ambients on la quantitat de sòl no és tan abundant o bé les condicions d’humitat no són prou elevades, la vegetació passa a ser ullastrar, caracteritzat per la presència de garrigues cobertes per ullastres (Olea europaea var sylvestris) i domina gran part del territori calamillorenc.


Fora dels espais naturals mallorquins, també crida l’atenció els cultius rurals típics de l’illa, com els ametllers (Prunus dulcis), les figueres (Ficus carica), els garrovers (Ceratonia síliqua) o les oliveres (Olea europaea). En concret, la floració de l’ametller durant el primer trimestre de l’any deixa una imatge emblemàtica del cultiu tradicional de Mallorca. Durant el mes d’agost i setembre, la imatge dels pagesos recollint els fruits dels arbres és molt comú en el medi rural de Cala Millor.


A continuació s’expliquen les principals característiques d’algunes espècies representatives de la flora present als espais naturals de Cala Millor:


Ullastre (Olea europaea var sylvestris): espècie d’arbre més comú de Cala Millor. Es troba en una gran varietat de llocs, des de voreres de camins, fins a penyes i muntanyes. És la planta típica de l’ullastrar i la seva varietat cultivada és l’olivera, comú als terrenys cultivats de la zona.


Aubó (Asphodelus aestivus): herbàcia molt comú a les garrigues, voreres de camí i zones ruderals que es caracteritza per la vara de flors blanques que fa. Es freqüentment visitada pels insectes de la zona de manera que resulta ser un bon exemplar per observar pol·linitzadors.


Cards: conjunt de distintes espècies que comparteixen la característica de ser molt espinosos amb unes flors generalment violàcies de grans mides. A Cala Millor es poden trobar una gran varietat de cards, des del card marí (Eryngium maritimum) fins al card marià (Silybum marianum) o el card comestible (Cynara cardunculus). El card més abundant és card blanc (Galactites tormentosa).


Càrrits (Ampelodesmos mauritanica): gramínia molt abundant per la muntanya i la garriga, que es caracteritza per les mides de la seva espiga. En zones incendiades, el càrritx domina la zona fins a formar una carritxera. Les fulles resulten ser aspres al tacte fins al punt de poden formar ferides. Té uns usos tradicionals com a pastura i per a la fabricació de cordes i estores.


Garballó (Chamaerops humilis): única palmera autòctona de les Illes Balears que abunda a les zones d’altura. Generalment de mida petita que no sol arribar als dos metres d’alçada. Al pobles d’Artà i Capdepera s’empra tradicionalment per a fer llata.


Savina (Juniperus phoenicea): arbre generalment de mides petites present en zones litorals capaç de resistir l’excés de sal marina arribada pel vent. Juntament amb el tamarell (Tamarix spp.), són els dos únics arbres capaços de resistir els hàbitats litorals i es troben abundantment per les costes naturals de Cala Millor i sa Costa des Pins.


Com a particularitat, la vegetació de Mallorca presenta espècies emblemàtiques que cal tenir en compte a l’hora de fer una ruta naturalística. Per una part, les orquídies són abundants a les zones de garriga i fins i tot a zones interiors de les dunes (Orchis spp., Ophrys spp., Serapias spp.). També cal destacar els geòfits de tardor que també apareixen per la garriga, com l’endemisme Crocus cambessedesii o la Merendera filifolia.


Els camps de conrreu abandonats o en desús ràpidament son invaïts per plantes nitròfiles d’uns colors molt cridaners i que sense dubte també constitueixen el paisatge de la zona rural de Cala Millor. Entre d’altres, destaquen la rosella (Papaver rhoeas) i la coronària (Chrysanthemum coronarium).


Aprop de Cala Millor hi trobam el Parc Natural de la Península de Llevant on s’hi poden trobar una gran varietat d’espècies vegetals autòctones i que generen un paisatge únic. A més, és una gran oportunitat per observar espècies vegetals endèmiques relativament abundants, com són l’estepa Joana (Hypericum balearicum), l’estepa blanera (Phlomis italica), el coixinet de monja (Astragalus balearicus), la violeta de penyal (Hippocrepis balearica), entre d’altres.


Sa Punta de n’Amer

Flora de Cala Millor

En Cala Millor se pueden observar un amplio abanico de hábitats, cada uno cargado de una gran diversidad de especies vegetales típicas de las zonas mediterráneas. La vegetación más abundante que se puede observar es la garriga, formada principalmente por arbustos de mediana altura y de los cuales abunda principalmente el lentisco (Pistacia lentiscus) acompañada de otras como la estepa blanca (Cistus albidus), la estepa negra (Cistus monspeliensis), el brezo (Erica multiflora) o el romero (Rosmarinus officinalis). Este hábitat se puede encontrar en distintas zonas de Cala Millor, desde el final de las dunas de sa Punta de n’Amer hasta en las zonas más elevadas de las montañas interiores de los municipios colindantes.

 

La proximidad con la costa permite detectar otros hábitats interesantes para visitar como lo son las dunas, caracterizadas por la presencia de arena como sustrato y la exposición al espray salino y al viento que restringen la presencia de las especies en función de su capacidad de resistir estas condiciones. La primera especie que se puede observar en este hábitat es el barrón (Ammophila arenaria), que presenta una gran capacidad de fijar la arena y facilitar la presencia de otras plantas. En este hábitat, además, cabe mencionar el lirio de mar (Pancratium maritimum), el cardo marino (Eryngium maritimum), el glaucio (Glaucium flavum) o la lechetrezna marítima (Euphorbia paralias), que florecen durante el verano y el otoño. También llama la atención los céspedes del cuernecillo de mar (Lotus cytisoides) y de plantas aromáticas como las incluidas en el génerlo Teucrium spp. En las zonas de la duna más alejadas del mar, dónde el sustrato es más estable y rico en nutrientes, se establece la comunidad vegetal propia del sabinar, que se caracteriza por presentar árboles como la sabina (Juniperus phoenicea) y el pino blanco (Pinus halepensis). En las zonas litorales dónde el sustrato es rocoso y no hay arena, se ubican otras especies particulares como las siemprevivas (Limonium spp., de las cuales destaca la presencia del endemismo balear Limonium biflorum por todo Cala Millor), el hinojo marino (Crithmum maritimum) i los socarrells endémicos de baleares (Launaea cervicornis).

 

En las zonas más interiores de los municipios que forman Cala Millor, y más en concreto en las zonas donde el suelo es húmedo y con suficiente profundidad, se establece el encinar, particular por su elevada humedad, sombra y la frondosidad del bosque. En este hábitat aparecen una gran diversidad de plantas adaptadas a zonas sombreadas y húmedas, dónde abunda principalmente la encina (Quercus ilex) y de otras acompañantes particulares como el pa porcí (Cyclamen balearicum), las lianas como la zarzaparrilla (Smilax aspera) y la rubia brava (Rubia peregrina) o incluso helechos como Pteridium aquilinum y Polypodium cambricum. En otros ambientes donde la cantidad de suelo no es tan abundante o bien las condiciones de humedad no son suficientemente altas, la vegetación pasa a ser acebuchalcaracterizado por la presencia de garrigas cubiertas por acebuches (Olea europaea var sylvestis) y domina gran parte del territorio de Cala Millor.

 

Fuera de los espacios naturales mallorquines, también llama la atención los cultivos rurales típicos de la isla, como los almendros (Prunus dulcis), las higueras (Ficus carica), los algarrobos (Ceratonia siliqua) o los olivos (Olea europaea). En concreto, la floración del almendro durante el primer trimestre del año deja una imagen emblemática del cultivo tradicional de Mallorca. Durante el mes de agosto y septiembre, la imagen de los payeses recogiendo los frutos de los árboles es muy común en el medio rural de Cala Millor.

 

A continuación se explican las principales características de algunas especies representativas de la flora presentes en los espacios naturales de Cala Millor;

Acebuche (Olea europaea var sylvestis): especie de árbol más común de Cala Millor. Se encuentra en una gran variedad de lugares, desde bordes de caminos hasta peñascos y montañas. Es la planta típica del acebuchal y su variedad cultivada es el olivo, común en los territorios cultivados de la zona.

 

Asfódelo (Asphodelus aestivus): herbácea muy común en las garrigas, bordes de caminos y zonas ruderales que se caracterizan por la vara de flores blancas que hace. Es frecuentemente visitada por los insectos de la zona de manera que resulta ser un buen ejemplar para observar polinizadores.

 

Cardos: conjunto de distintas especies que comparten la característica de ser muy espinosos con unas flores generalmente violáceas de grandes dimensiones. En Cala Millor se pueden encontrar una gran variedad de cardos, desde el cardo marino (Eryngium maritimum) hasta el cardo mariano (Silybum marianum) o el cardo comestible (Cynara cardunculus). El cardo más abundante es el cardo blanco (Galactites tormentosa).

 

Carrizo (Ampelodesmos mauritanica): gramínea muy abundante por la montaña y la garriga, que se caracteriza por las dimensiones de su espiga. En las zonas incendiadas, el carrizo domina la zona hasta llegar a formar un carrizal. Las hojas resultan ser ásperas al tacto hasta el punto que pueden formar heridas. Tiene unos usos tradicionales como el pasto y para la fabricación de cuerdas y alfombras.

 

Palmito (Chamaerops humilis): es la única palmera autóctona de las Islas Baleares que abunda en las zonas de altura. Generalmente de medida pequeña que no suele llegar a los dos metros de altura. En los pueblos de Artá y Capdepera se usa tradicionalmente para hacer llatre.

 

Sabina (Juniperus phoenicea): árbol generalmente de medidas pequeñas presentes en zonas litorales capaces de resistir el exceso de sal marina llegada por el viento. Juntamente con el tamarisco (Tamarix spp.), son los dos únicos árboles capaces de resistir los hábitats litoralres y se encuentran abundantemente por las zonas costeras naturales de Cala Millor y sa Costa de Pins.

 

Como particularidad, la vegetación de Mallorca presenta especies emblemáticas que hay que tener en cuenta a la hora de hacer una ruta naturalística. Por una parte, las orquídeas son abundantes a las zonas de garriga e incluso en las zonas interiores de las dunas (Orchis spp., Ophrys spp., Serapias spp.) Tambien cabe destacar los geófitos de otoño que también aparecen por la garriga, como el endemismo Crocus cambesedesii o la Merendera filifolia.

 

En los campos de cultivos abandonados o en desuso rápidamente son invadidos por plantas nitrófilas de unos colores muy llamativos y sin duda también constituyen el paisaje de la zona rural de Cala Millor. Entre otras, destacan la amapola (Papaver rhoeas) y la antimano (Chrysanthemum coronarium).

 

Cerca de Cala Millor encontramos el Parque Natural de la Península de Llevant dónde se pueden encontrar una gran variedad de especies vegetales autóctonas y que generan un paisaje único. Además, es una gran oportunidad para observar especies vegetales endémicas relativamente abundantes, como lo son la estepa joana (Hypericum balearicum), la estepa blanera (Phlomis italica), el coixinet de monja (Astragalus balearicus), la violeta de peñasco (Hippocrepis balearica), entre otros.

 

Sa Punta de n’Amer