A Cala Millor es pot observar un ample ventall d’hàbitats, cada un carregat d’una gran diversitat d’espècies vegetals típiques de les zones mediterrànies. La vegetació més abundant que es pot trobar és la garriga, formada principalment per arbustos de mitjana altura i dels quals abunda principalment la mata (Pistacia lentiscus) acompanyada d’altres com l’estepa blanca (Cistus albidus), l’estepa negra (Cistus monspeliensis), el xiprell (Erica multiflora) o el romaní (Rosmarinus officinalis). Aquest hàbitat es pot observar en distintes zones de Cala Millor, des del final de les dunes de sa Punta de n’Amer fins a les zones més elevades de les muntanyes interiors dels termes municipals.

La proximitat amb la costa permet detectar altres hàbitats interessants per visitar com són les dunes, caracteritzades per la presència d’arena com a substrat i l‘exposició a l’esprai salí i al vent que restringeixen la presència de les espècies en funció de la seva capacitat de resistir aquestes condicions. La primera espècie que es pot observar en aquests hàbitats és el borró (Ammophila arenaria), que presenta una gran capacitat per fixar l’arena i facilitar la presència d’altres plantes. En aquest hàbitat, a més, cal esmentar el lliri de mar (Pancratium maritimum), el card marí (Eryngium maritimum), el cascall marí (Glaucium flavum) o la lleteresa marítima (Euphorbia paralias), que floreixen durant l’estiu i l’inici de tardor. També crida l’atenció la presència de gespes de trèvol femella (Lotus cytidoides) i de plantes aromàtiques com les incloses al gènere Teucrium spp. En les zones dunars més allunyades de la mar, on el substrat és més estable i ric en nutrients, s’estableix la comunitat vegetal pròpia del sabinar, que es caracteritza per presentar arbres som la savina (Juniperus phoenicea) i el pi blanc (Pinus halepensis). En les zones litorals on el substrat és rocós i manca la presència d’arena, s’hi situen altres espècies particulars com les saladines (gènere Limonium spp., de la qual destaca la presència de l’endemisme balear Limonium biflorum per tot Cala Millor), el fonoll marí (Crithmum maritimum) i els socarrells endèmics de balears (Launaea cervicornis).

En zones més interiors dels termes municipals que formen Cala Millor, i més en concret en zones on el sol és humit i amb prou profunditat, s’hi estableixen l’alzinar, particular per l’elevada humitat, l’ombra i la frondositat del bosc. En aquest hàbitat hi apareixen una gran diversitat de plantes adaptades a zones ombrívoles i humides, on abunda principalment l’alzina (Quercus ilex) i d’altres acompanyants particulars com el pa porcí (Cyclamen balearicum), les lianes com l’aritja (Smilax aspera) i la rogeta (Rubia peregrina) o fins i tot flagueres com Pteridium aquilinum i Polypodium cambricum. En altres ambients on la quantitat de sòl no és tan abundant o bé les condicions d’humitat no són prou elevades, la vegetació passa a ser ullastrar, caracteritzat per la presència de garrigues cobertes per ullastres (Olea europaea var sylvestris) i domina gran part del territori calamillorenc.

Fora dels espais naturals mallorquins, també crida l’atenció els cultius rurals típics de l’illa, com els ametllers (Prunus dulcis), les figueres (Ficus carica), els garrovers (Ceratonia síliqua) o les oliveres (Olea europaea). En concret, la floració de l’ametller durant el primer trimestre de l’any deixa una imatge emblemàtica del cultiu tradicional de Mallorca. Durant el mes d’agost i setembre, la imatge dels pagesos recollint els fruits dels arbres és molt comú en el medi rural de Cala Millor.

A continuació s’expliquen les principals característiques d’algunes espècies representatives de la flora present als espais naturals de Cala Millor:

Ullastre (Olea europaea var sylvestris): espècie d’arbre més comú de Cala Millor. Es troba en una gran varietat de llocs, des de voreres de camins, fins a penyes i muntanyes. És la planta típica de l’ullastrar i la seva varietat cultivada és l’olivera, comú als terrenys cultivats de la zona.

Aubó (Asphodelus aestivus): herbàcia molt comú a les garrigues, voreres de camí i zones ruderals que es caracteritza per la vara de flors blanques que fa. Es freqüentment visitada pels insectes de la zona de manera que resulta ser un bon exemplar per observar pol·linitzadors.

Cards: conjunt de distintes espècies que comparteixen la característica de ser molt espinosos amb unes flors generalment violàcies de grans mides. A Cala Millor es poden trobar una gran varietat de cards, des del card marí (Eryngium maritimum) fins al card marià (Silybum marianum) o el card comestible (Cynara cardunculus). El card més abundant és card blanc (Galactites tormentosa).

Càrrits (Ampelodesmos mauritanica): gramínia molt abundant per la muntanya i la garriga, que es caracteritza per les mides de la seva espiga. En zones incendiades, el càrritx domina la zona fins a formar una carritxera. Les fulles resulten ser aspres al tacte fins al punt de poden formar ferides. Té uns usos tradicionals com a pastura i per a la fabricació de cordes i estores.

Garballó (Chamaerops humilis): única palmera autòctona de les Illes Balears que abunda a les zones d’altura. Generalment de mida petita que no sol arribar als dos metres d’alçada. Al pobles d’Artà i Capdepera s’empra tradicionalment per a fer llata.

Savina (Juniperus phoenicea): arbre generalment de mides petites present en zones litorals capaç de resistir l’excés de sal marina arribada pel vent. Juntament amb el tamarell (Tamarix spp.), són els dos únics arbres capaços de resistir els hàbitats litorals i es troben abundantment per les costes naturals de Cala Millor i sa Costa des Pins.

Com a particularitat, la vegetació de Mallorca presenta espècies emblemàtiques que cal tenir en compte a l’hora de fer una ruta naturalística. Per una part, les orquídies són abundants a les zones de garriga i fins i tot a zones interiors de les dunes (Orchis spp., Ophrys spp., Serapias spp.). També cal destacar els geòfits de tardor que també apareixen per la garriga, com l’endemisme Crocus cambessedesii o la Merendera filifolia.

Els camps de conrreu abandonats o en desús ràpidament son invaïts per plantes nitròfiles d’uns colors molt cridaners i que sense dubte també constitueixen el paisatge de la zona rural de Cala Millor. Entre d’altres, destaquen la rosella (Papaver rhoeas) i la coronària (Chrysanthemum coronarium).

Aprop de Cala Millor hi trobam el Parc Natural de la Península de Llevant on s’hi poden trobar una gran varietat d’espècies vegetals autòctones i que generen un paisatge únic. A més, és una gran oportunitat per observar espècies vegetals endèmiques relativament abundants, com són l’estepa Joana (Hypericum balearicum), l’estepa blanera (Phlomis italica), el coixinet de monja (Astragalus balearicus), la violeta de penyal (Hippocrepis balearica), entre d’altres.

Sa Punta de n’Amer