Una gran diversitat, endemismes i gran vulnerabilitat són les principals característiques de la nostra fauna.

Ens trobam, principalment, amb una gran abundància d’aus, moltes d’elles migratòries: puputs (Upupa epops), òlibes (Tyto alba), xoriguers (Falco tinnunculus), àguiles calçades (Hieraaetus pennatus), àguiles marines (Aguila marina), gavines (Laridae); aus de caça com la perdiu (Alectoris rufa), la guàtlera (Coturnix); i petits ocells com per exemple els pardals (Passeridae).

A la garriga abunden els petits ocells insectívors com el tallarol (Sylvia melanocephala) i el pit-roig (Erithacus rubeula); als pinars podem observar insectívors com el carboner (Parus major), el cargolet (Troglodytes) i el verderol (Carduelis chloris); als conreus, amb alta producció d’aliment, moltes espècies com el bitxac (Saxicola torquata), la cojugada (Galerida theklae), la perdiu (Alectoris rufa) i, a l’hivern, el tord (Turdus philomelos); i pel que fa al litoral, és molt habitual observar aus marines com ara la gavina (Larus michahellis), el corb marí (Phalacrocorax arstotelis) i el virot (Calonectris diomedea).

Un altre grup d’interès són els rèptils, com ara la serp de garriga (Macroprotodon brevis) i la sargantana balear (Podarcis lilfordi), localitzades majoritàriament a les parets; el gripau verd i la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Entre els vertebrats mamífers, destaquen l’eriçó i la fura (Mustela nivalis), i rosegadors com per exemple la rata cellarda (Eliomys quercinus), llebres i conills.

Quant a la fauna marina, prop de les ribes abunden els peixos de roca o de poca profunditat, com els serrans (Serranus cabrilla), saupes (Sarpa salpa), oblades (Oblada melanura), cap-roig (Scorpaena scrofa), murènids (Muraenidae), mers (Epinephelinae), el raor (raor), el verderol (Carduelis chloris), sards i daurades; i també l’escamarlà mallorquí (escamarlà). A les zones rocoses trobam una gran quantitat d’eriçons marins (Echinoidea) i mar endins, calamars, sípies i llagostes, entre altres espècies.