El Govern de les Illes Balears presenta el projecte europeu LIFE AdaptCalaMillor per a l’adaptació al canvi climàtic de la badia de Cala Millor

Juan Pedro Yllanes, vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica va presentar el projecte LIFE AdaptCalaMillor a l’Auditori Sa Màniga. Aquest projecte preten impulsar l’adaptació al canvi climàtic a llarg termini del sistema de platges i l’àrea urbana de la badia de Cala Millor amb l’objectiu d’augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomia davant els efectes del canvi climàtic.

El programa europeu LIFE, forma part d’un dels instruments financers de la Unió Europea de gran dotaciò pressupostària destinats a projectes de millora de la natura, acció pel clima i medi ambient.  El projecte tinrà una durada de 5 anys i començarà dia 1 de gener de 2023.

Aquest projecte ha estat promogut i liderat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, a través de la Direcció general d’Energia i Canvi Climàtic, i en coordinació amb el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB); l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA); la Universitat de les Illes Balears (UIB); l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria (IHCantabria); la Universitat de Cantàbria (UC); el Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç; l’Associació Hotelera de Cala Millor-Sa Coma; la Fundació Conama, i el laboratori de paisatges LANDLAB.

El projecte LIFE AdaptCalaMillor disposa d’un pressupost total de 2.294.047 euros, dels quals 1.376.424 seran cofinançats pel programa LIFE. D’altra banda, el Govern, a través de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, executarà un total de 419.694 euros per desenvolupar les funcions de coordinació i lideratge dels àmbits de treball relacionats amb la gestió del projecte i l’explotació dels resultats.

 

El projecte

LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança, com són la implicació de la ciutadania en la presa de decisions sobre planificació i gestió costanera, que augmentin la resiliència de les platges urbanes.

Així, l’aplicació a Cala Millor donarà lloc a la definició d’un projecte d’adaptació a llarg termini basat en la comprensió i l’acord d’un ampli ventall d’actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia. La seva implantació minimitzarà els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de la costa de Mallorca.

Mesures

Els projectes d’adaptació a llarg termini han d’incloure com a alternatives «solucions verdes» i necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per comptar amb una resolució important a escala local, i construir així el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides.

En l’àmbit geogràfic ―que allarga 1,5 km² de la platja micromareal de badia semitancada, un perímetre de 5 km i una amplària d’1,5 km des de la línia de la costa fins a aproximadament 20 m de profunditat―, s’elaboraran mapes de perills, vulnerabilitats i riscos per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini de 2030 i 2050.

A continuació, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l’elaboració de mapes multirisc que serviran per decidir sobre estratègies d’adaptació integrades a escala local. Aquesta metodologia inclourà mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles entre si. Finalment, es redactarà un pla conceptual i d’avantprojecte d’urbanització del litoral de Cala Millor per a una superfície total de 85.795,4 m².

Aquest procés de definició d’estratègies d’adaptació i projectes específics de desenvolupament serà el resultat d’un procés progressiu participatiu i multigovern que es durà a terme durant tot el projecte.

Previsió de l’impacte

Cal assenyalar que els impactes del canvi climàtic en el litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per 2050 i 2100 apunten a la pèrdua de platges i a l’afectació d’edificacions i infraestructures. Concretament, a Cala Millor, com en molts llocs costaners de l’arxipèlag balear i en altres regions mediterrànies, això afectarà el turisme, principal activitat econòmica, ja que els seus serveis se situen en primera línia de costa en destinacions típiques de «sol i platja».

Segons el projecte PIMA ADAPTA COSTAS, la platja urbana de Cala Millor resultaria afectada per una pèrdua de platja seca d’entre un 33 i un 66 % en 2100, tots dos escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. El procés d’erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, atès que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i tant la fisiografia com els usos humans impossibiliten la seva reculada.

Quant a la socioeconomia, al voltant del 74 % dels habitants de Cala Millor treballen en el sector serveis i la resta ho fa en el sector de la construcció, molt relacionat amb el turisme. Al final de la temporada d’estiu, els guanys poden assolir els 75 milions d’euros només en aquesta ubicació.

Per aquests motius, els impactes socioeconòmics dels efectes del canvi climàtic en els municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera seran crítics. Tots dos municipis resultaran afectats per la pèrdua dels beneficis ecosistèmics recreatius que ofereix la platja. Tots els escenaris climàtics i escales temporals, inclòs l’actual, presenten pèrdues, amb un impacte important a Sant Llorenç des Cardassar.

En aquest municipi, la pèrdua variaria entre els 16 milions d’euros en l’escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. Per a Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d’euros en l’escenari actual, als 26,7 milions en condicions adverses segons estimacions per al 2100.

Finalment, cal destacar que aquesta proposta pretén incorporar a les autoritats competents nacionals, regionals i locals de la zona costanera per ser informades i formades sobre riscos basats en la ciència i solucions integrades d’adaptació per a Cala Millor. El grup de treball conformat durant el projecte serà l’eina principal per articular la governança, ja que aglutinarà, almenys, 16 administracions públiques que comparteixen competències en l’àmbit litoral, com són l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i Direcció General de Costa i Mar; les direccions generals de l’Administració autonòmica d’Energia i Canvi Climàtic, Espais Naturals i Biodiversitat, Recursos Hídrics, Territori i Paisatge, Pesca i Medi Marí, Treball, Economia i Salut, Turisme, Transport Marítim, i Ports; els departaments del Consell de Mallorca d’Urbanisme i Territori, Sostenibilitat i Medi ambient i Turisme, i el Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç. El procés de govern també inclourà el sector privat, que estarà representat principalment per l’Associació Hotelera de Cala Millor-Sa Coma.