Llocs d'interès > Es Pastoret

Es Pastoret

Direcció
Plaça de Sant Joan

Escultura en record de l’epidèmia de la pest de 1820

Conta la tradició, qui sap si verídica o llegenda, que cap al maig de 1820 un vaixell procedent de Tànger féu parada a la nostra costa per mig enterrar a l’arena, tapat amb un capot, un dels seus tripulants que havia mort estranyament. La maledicció va esdevenir quan poc després un pagès, que justament traginava pels voltants, va reparar el capot i se’l va posar per cobrir-se de la serena en pujar cap a Son Servera. El sendemà ja era mort, i en poc temps ja en foren una cinquantena.

D’altres fonts, però, assenyalen altres causes de l’origen de l’epidèmia. Si bé mantenen l’arribada del vaixell a la badia, expliquen que al poble de Son Servera una veïnada va morir en circumstàncies poc clares clínicament i que seguidament, i ben aviat, moriren el seu home i un veïnat d’aquests. Es creu que ambdós homes havien estat manobres de descàrrega d’aquell vaixell que havia arribat a costa per portar blat, ja que n’hi havia mancança a causa d’una greu sequera a la comarca. Des d’aquí s’estengué la malaltia.

Sigui com sigui, l’accelerada proliferació de l’epidèmia ja no tengué aturall, per bé que tant el metge de la vila com el metge d’Artà de tot d’una reconegueren la malaltia i decidiren aïllar els malalts. A principis de juny, la Junta Superior de Sanitat manà definitivament establir el cordó sanitari militar a Son Servera i prohibí terminantment de traspassar-lo. El poble entrà d’aleshores en un ambient desolador, perquè ningú no gosava de sortir pels carrers; fins i tot diuen que hi brotaren herbes i mates de no trepitjar-se durant tant de temps. Si fou devastadora, que abans d’estendre’s hi havia 1808 habitants a la vila, i en moriren 1040; per tant, una vegada sufocada l’epidèmia tan sols quedaren 768 persones, a les quals hem d’agrair, per mitjà d’aquest sincer record, l’esforç que feren per reconstruir socialment el nostre poble.

Prop de tres mesos durà l’angúnia i la desgràcia dels serverins, fins que a poc a poc, cap a finals del mes d’agost, semblà que tot ja estava controlat i de fet ja no hi hagué més morts, encara que es va mantenir el cordó un temps llarg per precaució.

En sessió extraordinària del Ple de 5 de juny de 1820, el batle d’aleshores, els regidors i el vicari in capite decidiren que marcarien com a dia festiu de precepte el dia sant en què s’aixecàs el cordó sanitari, l’1 de febrer.

Es pastoret, escultura que representa un pagès resguardat amb un capot, obra de l’artista local Eduard Servera, ens recorda emocions contraposades: d’una banda, l’alegria de copsar l’evolució del poble, amb els seus veïnats orgullosos de ser qui són i d’on són; i, de l’altra, però, també l’emoció de recordar els nostres avantpassats que amb tan mala fortuna sofriren la devastadora epidèmia.