Comunicat oficial Platja Cala Millor

Durant les visites que hem rebut a la zona per part de les diferents autoritats insulars, autonòmiques i nacionals, i per mitjà d’informes exhaustius sobre la situació del nostre litoral, des d’ambdós ajuntaments i des del Consorci de Turisme us hem traslladat la importància i la necessitat de tenir en compte i valorar els efectes […]

Durant les visites que hem rebut a la zona per part de les diferents autoritats insulars, autonòmiques i nacionals, i per mitjà d’informes exhaustius sobre la situació del nostre litoral, des d’ambdós ajuntaments i des del Consorci de Turisme us hem traslladat la importància i la necessitat de tenir en compte i valorar els efectes econòmics i socials que la inexistència d’arena en una part important de la nostra platja pot ocasionar davant l’imminent inici de la temporada turística.

A data d’ahir, ambdós ajuntaments vàrem rebre, via Demarcació de Costes de les Illes Balears, la Resolució adoptada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en la qual es declaren d’emergència les obres per reparar els danys a la nostra costa causats per la borrasca Glòria.

No obstant això, en aquesta Resolució hem constatat, amb decepció i preocupació, que les obres i el finançament per a la regeneració d’arena en àmplies zones de la platja de Cala Millor, convenientment documentades en els informes que hem tramès a la Direcció General de la Costa i de la Mar, no han estat declarades d’emergència. Només es preveuen les reparacions com ara de passarel·les trencades, acordonament, cartellera, captadors, així com demolició i neteja de nombroses estructures trencades pel temporal; unes intervencions que seran executades i finançades per la Direcció General de Costes i el Mar.

La conseqüència directa i immediata d’això és que deixa definitivament, però amb menys temps d’actuació, en mans dels dos ajuntaments i del Consorci de Turisme la responsabilitat directa d’adoptar les mesures necessàries tant de tipus tècnic com de finançament per tal de mitigar els efectes que la no-declaració d’emergència de la regeneració de la platja pugui tenir de manera directa i immediata en la indústria turística de les zones afectades i a la imatge general del nostre destí amb vista a l’actual temporada 2020.

El Consorci de Turisme, que constitueixen els dos ajuntaments i l’associació hotelera de la zona, porta ja més de tres anys enfrontant-se a la degradació que els diferents temporals han provocat en els 1,8 km de la platja de Cala Millor, bregant amb la burocràcia competencial que suposa sol·licitar algun tipus d’actuació en el domini públic marítim terrestre.

 

Amb tot, des del Consorci, sempre conscients que les accions reactives no són duradores en el temps, ara per ara ja estam treballant en tres línies importants d’actuació:

– La primera, a curt termini, amb l’objectiu d’arribar en condicions a l’inici d’aquesta temporada 2020, és l’elaboració de tots els documents que se’ns varen sol·licitar des de la Demarcació de Costes. Tasca que es va aturar per l’efecte de la tempesta Glòria i que davant el gran impacte que va tenir enteníem que podrien encaixar en la declaració d’emergència.

– La segona és la revisió i adaptació a aquesta nova realitat de projectes presentats ja fa uns anys a la Demarcació de Costes de les Illes Balears.

– I, finalment i de vital importància, promoure des de les nostres institucions
autonòmiques una anàlisi que permeti reconsiderar el règim jurídic i competencial del domini públic marítim terrestre, en línia amb allò expressat en la Resolució del Ministeri referent al fet que la planificació sempre ha d’anar per davant de la improvisació alhora de conformar el concepte gestió integrada de zones costaneres.

 

Entenem que aquesta Resolució és una notícia molt preocupant, perquè afectarà de manera directa a la indústria turística propera a les zones de platja sense arena i en general a la imatge de la nostra destinació, i ens situa davant d’un calendari en què, tot acomplint escrupolosament els requisits exigits per les diferents administracions de manera àgil, no abans de 3 mesos podríem actuar sobre les zones més afectades.

Per això, davant aquesta situació, hem definits les següents línies d’actuació:

  1. a) De manera immediata, ambdós ajuntaments, amb càrrec als pressupostos municipals, iniciarem les tasques de neteja i retirada de les pedres soltes de les platges, a més de les reparacions i reconstrucció de les instal·lacions danyades.
  2. b) Promourem, en el marc del Consell Assessor del Consorci, en el qual estan representats actors públics i privats de l’activitat turística de la zona, reunions que permetin recollir puntualment les incidències que aquesta situació provoca indistintament en els diferents actors de la cadena de valor turística, i traslladarem els treballs, el desenvolupament i l’avanç de les obres d’aportació d’arena a les zones més deteriorades de la platja.
  3. c) Reactivarem immediatament l’elaboració dels documents necessaris per presentar un projecte constructiu d’alimentació d’arena a la platja de procedència terrestre, que havia estat detingut a l’espera de la declaració o no d’emergència.
  4. d) Sol·licitarem i mantindrem reunions puntuals amb el Govern de les Illes Balears per traslladar-los la necessitat d’incorporar recursos econòmics procedents, per exemple, de l’impost de turisme sostenible que permetin ajudar els ajuntaments a finançar accions que a curt, mitjà i llarg termini s’hagin de desenvolupar.
  5. e) Sol·licitarem i mantindrem reunions amb el Consell Insular de Mallorca i amb la Direcció General de Turisme de les Illes Balears perquè a través dels seus recursos tècnics, econòmics i humans mitiguin els efectes que aquesta situació causa en el nostre principal producte de sol i platja. Aquest Consorci de Turisme, que és model de col·laboració públic i privat, porta diversos anys treballant en accions de promoció adaptats a les característiques especials que té una zona com és l’est de Mallorca, a una distància d’una hora de l’aeroport. Una estratègia de promoció que té com a pedra angular l’aposta per esdeveniments promocionals que atreguin visitants a la zona i que ens permetin d’alguna manera crear una destinació multiexperiencial i posar en valor la renovació i diversificació de l’oferta que tenim, cada vegada de més qualitat i més sostenible.
  6. f) I finalment, i no menys important, sol·licitarem una reunió amb la Direcció General de la Costa i de la Mar amb vista a elaborar i desenvolupar un projecte integral de la zona costanera de Cala Millor que incorpori de manera planificada i consensuada paràmetres mediambientals, econòmics i socials tal com proposa el Ministeri en la seva Resolució.

 

 

 

 

Margalida Vives

Presidenta del Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar

 

Notícies